Després de tot, esperam haver il·lustrat una mica més la imatge i figura del Príncep Hamlet de Dinamarca a través de l'anàlisi del seu comportament, relacions i paraules així com també de les diverses interpretacions que se n'han fet d'ell i la tragèndia on Shakespeare el va enmarcar. I és que hem intentat presentar-lo com un personatge autònom i amb vida pròpia però resulta francament difícil fer-ho allunyant-nos de l'obra que l'envolta i el seu context històric i literari.
D'aquesta manera hem descobert a una persona dubitativa, avançada per al seu temps i profundament incompresa dins d'una cort corrupta i antiquada que mai no va apreciar els seus esforços humanistes, el seu intel·lecte, la seva devoció per la retòrica més que per la lluita, l'acció i el govern d'un regne, perquè no és aquest el conflicte que el porta a voler venjar-se del seu oncle Claudi, sinó que és l'assassinat del seu pare i el possible adulteri o el tema de l'incest de la mare el que el preocupa realment.
Perquè Hamlet no està fet per a l'Edat Mitjana, ni per governar amb duresa un poble, no: Hamlet estava predestinat amb el seu caràcter reflexiu, somniador i romàntic a sofrir, a viure una tragèdia com la que aconteix i que aquesta sigui coneguda per la resta dels seus conciutadans perquè sense una mort tràgica, un desenllaç patètic i digne de Grècia, Hamlet, el nostre príncep fabulós perdria tot el sentit de la seva existència.
Marc Colom Hurtado,
Nerea Díez Rodríguez,
Marc Ferrer Sbert,
Antoni Frau Ferriol,
Marina Frau Maestre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario