Hamlet i Gertrudis: una relació edípica?

Gertrudis ha estat considerada un dels personatges més misteriosos, per la seva ambigüitat i ocultació de l’acció interna. Ella és un personatge típicament carnal, devastada pels seus sentiments. En tota l’obra ella està constantment marcada per la figura incriminatòria del seu marit, ella lluita contra aquesta culpa i la nega. Ella vol una cosa per sobre de qualsevol altre: viure i recuperar el temps perdut. Per això corona a Claudi i el fica al seu llit. És una dona capaç de qualsevol cosa per tal de conservar el seu lloc com a reina de Dinamarca.

Hamlet creu que tot el que ha fet la seva mare és en benefici propi, i pensa que Dinamarca fa olor a podrit, en el sentit que tot el que l'envolta està fet així perquè ell no pugui sortir-ne. Per això és que ell odia la seva mare.

Tots sabem que és el que va fer la mare de Hamlet quan el Rei va morir, casar-se amb el seu germà Claudi, el seu assassí. Tot i que ella no n’era conscient. Aquest fet va fer que el príncep no se’n refiés gaire d’ella. Motiu pel qual durant quasi tota l’obra ell en fa menció. La frase que més bé ho reflexa és: “Feblesa, nom de dona”. Fa l’efecte que quan Hamlet veu que la seva mare s’ha casat amb el germà del seu difunt pare no ho pot suportar. Tot i que sent molt d’amor cap a la seva mare, no fa més que retreure-li que s’ha casat amb el seu oncle. L’acusa de ser fluixa de no saber estar-se sola. En una de les escenes posteriors a l’escenificació de la mort del Rei Hamlet, Gertrudis fa cridar a Hamlet perquè anés a parlar amb ella dins la seva cambra. Abans, fa que Poloni es situï a darrera d’una cortina per així ajudar-la si Hamlet es tornava boig i volia atacar-la. Al final, el príncep, acaba matant a l’home creient que era un espia. Ella té por, no sap com reaccionar.

A la pregunta de si és un amor Edípic, la resposta és no. Per començar, Hamlet no va matar el seu pare per a casar-se amb Gertrudis; tampoc, un pic mort el Rei corre als braços de la seva mare. És totalment oposat a Èdip. Ell odia la seva mare. No pot entendre com es va casar amb el germà del seu pare. Encara que fos pel bé del pais. És clarament anti-edipista, la idea del fill que odia a la seva mare perquè es va casar amb el seu oncle, que alhora va matar el seu pare. Amb qui sí la compara Hamlet, és amb Níobe, una dona que tot i estar petrificada plora per la mort dels seus fills, tot el contrari que Gertrudis.

No volem dir que Shakespeare creàs a Gertrudis pensant en què fos contrària a Níombe, però pareix que quan la va crear, es va inspirar en ella per fer-la total i absolutament contrària. Una dona que primer mira per ella i que desprès es preocupa pel seu fill Hamlet.

Marc Colom Hurtado.

SHAKESPEARE, William. Hamlet. Edició bilingüe de d’Institut Shakespearià dirigida per Manuel Conejero. Versió definitiva de Manuel Conejero i Jenaro Talens. Madrid, Edicions Càtedra, 1997