El Hamlet de Shakespeare:

 Hamlet (príncep de Dinamarca) a l’obra s’exposa com  algú savi, culte i amb intel·ligència. Utilitza un llenguatge sòlid i directe que confon als personatges que no aconsegueixen adonar-se’n si realment està bé del cap o boig. És molt reflexiu amb respecte als successos que ocorren durant l’obra. També es pot observar el caràcter venjatiu que Hamlet adquireix en direcció al seu oncle. Les contradiccions humanes es poden observar amb  aquest personatge pres del dubte existencial, queixant-se  d’haver de portar el pes de la seva vida.

Amb l’increïble personatge de  Hamlet s’hi poden trobar aquestes dualitats essencials:

Justícia i venjança, raó i bogeria, destí i atzar, realitat i ficció, honradesa i maltat, responsabilitat i llibertat.  La seva actitud i el seu caràcter ha estat objecte d’estudi des de molts de punts de vista i en múltiples matisos. 

 En ell s’hi poden observar una sèrie de conclusions que afirmen la seva bogeria:

-Comença a actuar com un boig quan se n’adona  sobre l’assassinat del seu pare. A partir d’aquest moment comença a parlar amb un llenguatge ple d’insults.

-El comportament amb Ofèlia és molt variable durant l’obra. Afirma ser l’únic que de veritat l’estimava, però llavors li diu que mai l’havia estimada.

-El seu estat d’ànim presenta constants canvis durant l’obra.

-Va matar a Rosencrantz y Guildenstern, a pesar que ells no formaven part de la seva venjança.

-Quan ell es troba tot sol amb la seva mare i el fantasma se’ls hi apareix tan sols ell el pot veure.

-Adopta un comportament violent amb la seva mare.

Per un altre part també hi podem trobar una sèrie de fets que manifesten que estava ple de seny:

-Hamlet li conta a Horaci que va a fingir la seva bogeria.

-Tan sols manifesta la seva bogeria  quan es troba amb determinats personatges.

-Claudi va dir que encara que el comportament de Hamlet era un tant estrany, no pareixia estar boig.

-Hamlet sempre pensa que ell es troba bé, i mai dubta que el seu estat psicològic està fora de control.  

A continuació realitzaré un estudi sobre els aspectes positius i negatius de Hamlet.

.Positius:

-És molt intel·ligent tal i com es pot observar en la seva forma de comportar-se i també d’expressar-se.

-Poeta: durant tota l’obra es pot apreciar la poesia en la seva forma de parlar.

-Savi: les seves accions demostren saviesa com es pot observar en la forma de realitzar alguns plans i executar-los. (no sempre)

-Culte: en els seus discursos parla de personatges mitològics, històrics i sobre altres qüestions que demostren la seva cultura.

.Negatius:

-Contràriament al que abans hem establert en els  aspectes positius, hem d’afegir que no sempre duia a terme els seus plans prèviament estudiats i elaborats ja que en certes situacions actuava de manera precipitada i impulsiva; un exemple es pot veure quan Hamlet apunyala a Poloni a través d’una cortina sense comprovar qui estava al darrera.

-Desconfiança de les dones en general a causa de la pèrdua de fidelitat de la seva mare al seu difunt rei Hamlet.

-Egocèntric:  quan Hamlet veu que és apunt de morir, es preocupa només per donar instruccions a Horaci per a que la seva història no caigui en l’oblit. Un clar exemple es produeix quan Horaci amenaça amb veure de la copa de vi per també morir i Hamlet l’atura dient que ha de viure per contar els fets, com si ell mateix fos un heroi.    

Marc Ferrer Sbert.

VYGOTSKI, L.S. La tragedia de Hamlet, la psicología del arte, Fundación infancia y apredizaje 2007 (1970), Moscú.