El personatge de Hamlet: antecedents i models posteriors.

La trama de Hamlet en un principi podem dir que pertany a la classe de drames de venjança i es diu que Shakespeare va ser un gran plagiador amb aquests temes. És probable que la font més immediata fos una obra teatral anglesa anterior, avui coneguda com “Ur-Mamlet”  possiblement escrita per Thomas Kyd.

 Pel que fa referència a Hamlet si real ment va existir o no, ens hem de remuntar temps enrere. El nom de Amotha derivat a Amleth y posteriorment Hamlet prové de l’antiguitat islandesa ( era un nom  comú  d’Escandinàvia i significava “bravo en batalla” i més tard “boig”) de una llegenda on un tal Amleth va fingir estar boig; és datada dos o més segles abans que l’historiador Saxo Grammaticus fos el primer en donar forma literària a aquesta llegenda (1200).

Tal i així com narra Grammaticus la llegenda s´ha trobat un cert parentesc amb una llegenda romana de Lucius Junios Brutus  que data del segle VI antes de Crist. El protagonista Brutus fingeix ser un beneit per a la fi d’aconseguir la venjança.

 També el francès François de Belleforest va recollir la història de Amleth a les seves històries tràgiques publicades entre el 1564 i1582  gràcies a les quals Amleth va entrar al teatre isabelí. Existeixen diferències entre la història de Belleforest i la de Saxo. El primer va afegir un discurs en el qual es pot observar el caràcter misogen de l’obra i es ressalten els elogis a Amleth.

 També es pot dir que va ser influenciat per una sèrie de circumstàncies que envoltaven la mort del nebot i successor de Guidobaldo I de Urbino, Francesco  María I Della Rovere. El fill de Guiodobaldo I  va descobrir que el metge que tractava amb el seu pare li va posar  verí a les orelles causant la mort.

 Hamlets posteriors:

-Don Quixot: existeix certa relació amb els personatges de Hamlet i Don Quixot basats amb una sèrie d’aspectes:

1.Tant Hamlet com Don Quixot elaboren llargs discursos. És la manera d’alliberar-se i plorar les seves penes.

2.Els dos es queixen de sofrir malsons.

3.Els dos  tan sols tenen un amic íntim que els accepta.

4.És podria dir que ningú del dos suporten la realitat en la que viuen i per això la mort finalment serà inevitable.

5.Els dos presenten molta reflexions en si mateixos.

6.La bogeria. A un boig se li perdonen reaccions i paraules ofensives o de mal gust que no se li perdonarien a una persona condreta. Així tenim que la bogeria en la literatura es pot emprar per esposar amb llibertat les opinions crítiques sense por a la censura i és un mètode que es pot veure de forma màgica tant en el cas de la bogeria fingida per Hamlet i per un altre  part la bogeria de Don Quixot.  

 - També tenim cert a relació o analogia amb Segismundo extret de l’obra teatral La vida es sueño  de Calderón  de la Barca i el Hamlet  de Shakespaere: per començar són dos prínceps que han estat privats de la seva herència de forma injusta i els dos cercaran ansiosament la venjança. S’hi pot observar també la indiferència que tenen els dos personatges, sobre les morts que ells mateixos han duit a terme. Un exemple ne’s quan Segismundo tira a un criat per la finestra, que fins i tot fa burla desprès d’haver-ho fet i Hamlet quan mata a Poloni per equivocació, que es vana en lloc de penedir-se. 

Els llargs monòlegs a través dels quals reflexionen sobre ells mateixos també són característics en Segismundo.

HAMLET	SEGISMUNDO
Príncep	Príncep
Traicionat pel seu oncle.	Traicionat pel seu pare
Objectiu és la venjança	Objectiu venjança
Gran intel·ligència i molt culte	Intel.ligent i culte
Considerat boig i melancòlic	Boig, melancòlic i tirà

Marc Ferrer Sbert.

http://www.cuadernoscervantes.com/

http://shakespeareobra.wordpress.com/

http://www.galeon.com