Un Hamlet real: Lluís II de Baviera.

Fins al moment hem estat parlant de la figura de Hamlet, és a dir del príncep com a personatge autònom i com seria si aquest no fos un actor o algú “irreal” sinó una persona viva que decideix, sent i pensa per ell mateix. Per tant sens fa necessari trobar un referent, una figura real que actués com ell i amb el que se l'ha comparat nombroses ocasions, aquest és el cas del rei Lluís II de Baviera, el Boig o l'Inadaptat qui va ser considerat com a un monarca intelectual i homosexual obligat a envoltar-se de monarques i nobles contraris als avenços i mode de vida que ell proposava.

Lluís de Baviera va néixer l'any 1845 en el castell de Nymphenburg a Baviera on el seu pare, Maximilià II de Baviera i la princesa Maria de Prússia. Durant la seva infantesa va ser educat per en un futur poder realitzar la seva tasca com a monarca de la millor manera possible i donant una important rellevància a les matèries artístiques, ja que els seus predecessors van ser uns grana amants de l'art.

Com a príncep i jove sensible, que era, va quedar impressionat per l'òpera de Wagner Lohengrin moment a partir del qual es convertirà en màxim protector i admirador del compositor. Com hem dit, era un jove sensible, d'una imaginació prodigiosa i malaltís el que li conferia aspecte de boig: era alt, molt prim i de pell blanca, destacada gràcies als cabells foscs. La seva gran passió era la bellesa, la qual era cercada en tots els aspectes de la seva vida ¹. Amb aquesta fama de boig pujà al tron amb denou anys, després de la mort del seu pare. És aquí quan mana cridar a Wagner i decideix fer-li un lloc a la cort ja que, segons el propi rei, havia estat el seu mestre i educador gràcies a obres on els sentiments del jove es veien reflectits més que en les activitats cortesanes. Però poc a poc, l'aristocràcia s'adona de la profunda influència que Wagner exerceix sobre el caràcter dèbil del bell Ludwig obligant-lo a escollir entre l'amic (del que diuen estava enamorat) o el deure com a rei². Triada la segona opció es promet amb la princesa i cosina, Sofia de Baviera l'any 1867 però ella l'abandonarà en assabentar-se de l'amor que Lluís II sentia pel compositor. Per superar la soletat a la que es veu abocat, dedica els seus esforços a la construcció de castells com de fantasia on poc a poc anirà recluint-se sobretot un cop acabi la unificació alemanya (1870), reforçant la idea que en tenien d'ell d'un romàntic solitari i melangiós.

El punt d'inflexió a la seva vida i bogeria arribarà amb la mort de Wagner al 1883 quan sigui definitivament reclós de la vida pública i es tanqui en els seus grans castells, els quals no eren res més que la materialització dels seus somnis i del seu distanciament de la realitat. Allà es duen a terme representacions teatrals i concerts d'òpera construint un món paral·lel a la voluntat d'un somniador incomprés. Finalment, morirà ofegat al llag del castell de Berg l'any 1886, planejant sobre ell l'ombra del suïcidi i iniciant-se la llegenda del rei Boig.

Ludwig de Baviera comparteix, doncs, una sèrie de característiques amb el Hamlet creat per Shakespeare segles abans. En amdós casos estem davant un membre de la reialesa que s'han d'enfrontar a la promta mort del pare, si bé és cert que Hamlet no es veurà obligat a substituir-lo. Els prínceps comparteixen també el seu caràcter somniador, absent del món polític per manca d'interés en ell, el que els porta a refugiar-se en l'art, en el teatre (del que Hamlet es confesa un gran entés i admirador). L'actitud dels dos envers la cort corrupta i interessada que els envolta és la d'enretirar-se, allunyar-se d'un món que no ha estat fet per a ells, intel·lectuals, representants de l'humanisme i la llibertat en primera instància i incompresos per el seu cercle més proper.

El constant dubte de Hamlet i la timidesa i manca de ressolució del bàvar converteix a aquest darrer en la seva personificació del segle XIX. Tampoc hem d'oblidar la renúncia voluntària a l'amor i la incomprensió de les mares d'ambdós personatges.

Amb tot, Lluís II de Baviera va ser, com el pobre Hamlet, una persona desgraciada que mai no va saber superar el fort sentiment de soletat que l'omplia, tal vegada la bogeria era la seva única salvació.

Marina Frau Maestre.

1“Luis II de Baviera, más que un excéntrico era, si hemos de creer a sus súbditos un loco (…). Tenía un sentimiento tan agudo de la belleza que a aquellos de sus cortesanos que se distinguían por su fealdad, los obligaba a ir enmascarados”. MATEOS, Antonio, Para una antología del post (p.44)

2“El guapo rey que sedujo a su pueblo a los diecinueve años, lo decepcionó, lo escandalizó y lo arruinó durante veinte años por el amor a un hombre si n escrúpulos, compositor genial”   

MATEOS, Antonio, Para una antología del post, Cultiva Comunicación 2009, España.

GARNIER, Isabelle y, RENARD, Hélèn, Madres de personages famosos: ¿qué le he hecho yo a Dios para tener un hijo así?, Ediciones Narcea 2001, Madrid

MORÁN, Francisco, Julián del Casal, o, los pliegues del deseo, Editorial Verbum 2008, España

DE PORTUALÉS, Guy, Luis II de Baviera o Hamlet rey, Grandes biografías, Planeta DeAgostini 1995 [1928], Madrid.