Hamlet i el psicoanàlisi: la bogeria.

En aquest apartat tractarem el tema que està molt latent en el llibre i que ha donat lloc a moltes interpretacions, la ‘’bogeria’’ de Hamlet, des de un punt de vista crític i segons el psicoanàlisi i la seva interpretació d’aquest estat.

Durant el segle XX, al sorgiment del psicoanàlisi, es va utilitzar el personatge d’en Hamlet per fer diferents teories d’alguns dels autors més destacats com Sigmund Freud, Jacques Lacan i Ernest Jones, els estudis dels quals varen influenciar obres posteriors.

Segons Sigmund Freud la bogeria d’en Hamlet i la seva decisió per matar al seu oncle després de casar-se amb la seva mare es degut a la gelosia que sentia per la seva mare. En Freud, després d’analitzar la conducta d’en Hamlet va concloure que tenia l’anomenat ‘’desig edípic’’, el qual va descriure com l’atracció que tenen els fills amb la seva mare, a una determinada edat, que el duia a voler matar a l’home que estava amb ella (el seu oncle). Encara que, té el conflicte de que si du a terme el seu projecte tendra el camí lliure per arribar a la seva mare i això li produeix un sentiments de rebuig.

En Freud argumenta que en Hamlet no pot dur a terme el seu projecte, degut a que en el fons sap que ell no es millor persona de lo que ho és la persona a la que vol matar, ja que el seu projecte seria una repetició de lo que va fer el seu oncle amb el seu pare.

Hi ha altres arguments que donen peu a que en Freud pensés que aquesta interpretació de l’actitud fos correcta, ja que pensava que aquesta negativa per part d’en Hamlet de la sexualitat (tal i com li argumenta a n’Ofelia en alguna de les seves converses) és una manera de demostrar la seva manera de reprimir el desig per la seva mare i el dolor que li provocava la situació que vivia.

Per una altra banda, a la dècada de l’any 1950 altra autor anomenat Jacques Lacan va presentar un llibre en el que mostrava l’estructura del pensament a Hamlet, ‘’Deseo y la interpretación del deseo de Hamlet’’. Lacan argumentava que la manera de ser d’una persona depen de la seva estructura del llenguatge i, per tant, l’estructura del llenguatge que emprava en Hamlet (fantasia, narcisisme, psicosis...) creava una falta en el seu aspecte real i simbòlic del seu psique. Per tant, Lacan va ser un dels crítics que va analitzar l’estructura de les frases d’en Hamlet per poder argumentar que realment tenia sentiments reprimits i que, degut a això, poc a poc va anar augmentat la seva bogeria.

Finalment, podem fer menció d’un psicoanalista de la dècada del 1940 anomenat Ernest Jones, el qual va desenvolupar les idees d’en Freud i va escriure un llibre que recollia la seva obra ‘’Hamlet y Edipo(1949)’’. Aquest psicoanalista va analitzar una escena en especial la qual retractava de manera directa, el que deien que era l’estructura del psique de Hamlet, aquesta escena transcorria en un moment de l’obra en la qual Hamlet s’enfronta amb la seva mare i discuteixen, ja que ell li mostra la seva indignació amb la seva actitud i li discuteix la seva manera d’actuar davant la mort del seu pare.

Per concloure podríem mencionar altres arguments d’aquests autors els quals han fet que la seva interpretació es consideri més consistent. Quan mor el pare de n’Ofèlia (Poloni) assassinat per en Hamlet n’Ofèlia entra en un estat de bogeria molt semblant al d’en Hamlet, ja que havien matat al seu pare. Aquesta reacció se deu al seu intens anhel per el seu ‘’amant’’ desitjat el qual es el seu pare, tal i com exposa la teoria d’edip. Això la fa sentir un intens dolor degut al seu amor frustrat que tan ràpid ha desaparegut i li fa acabar en la més completa bogeria.

Nera Díez Rodríguez.

Freud, Sigmund, 1856-1939, ‘’Introducción al psicoanálisis’’, Madrid : Alianza, DL1967.

Shakespeare, William, 1564-1616, ’’Hamlet’’, Catedra Letras Universales

Freud, Sigmund, 1856-1939, ‘’La interpretación de los sueños 3’’, Madrid: Alianza 1966