Els Hamlets del teatre i el cinema.

Fins al moment hem passat pel Hamlet presentat per Shakespeare i com és aquets a dins l’obra. Ara, doncs, és l’hora de centrar-nos en els Hamlets del teatre i del cinema perquè per molts autors i teòrics el teatre no és únicament llibre o text sinó que, per a ser-ho realment, necessita la seva representació i, per tant, que un actor es posi en la pell del més famós príncep de Dinamarca de la literatura universal.

La tasca no és senzilla ja que estem davant d’una de les obres del dramaturg anglès més representades inclús més que la romàntica i molt coneguda Romeu i Julieta. El que ens interessa és veure com Hamlet pren forma i actitud gràcies als diferents intèrprets que han fet d’un personatge de ficció una persona irònica, boja, desesperada o simplement passiva.

En la història del cinema ens trobem amb, al menys, denou pel·lícules sobre l’obra on entre les versions més originals i lliures trobem El rei lleó de Disney estrenada l’any 1994 sota la direcció de Rob Minkoff, Rosencrantz i Guildernsten han mort de 1990 (centrada en la història d’aquets dos personatges secundaris) o Hamlet hikemaaolmassa, versió finlandesa que ambientada en una fàbrica d’ànecs de goma. Aquestes són, tal vegada, els exemples que més s’allunyen de Shakespeare i que ens permeten menys atracar-nos al personatge ja que, en la primera Hamlet es veuria substituït per Simba, un jove lleó que haurà d’enfrontar-se a la tirania del seu oncle i convertir-se en un bon rei per a la Sabana.

En canvi, les versions més literals o destacades passen per la de 1900, Le duel a Hamlet protagonitzada per Sarah Bernhart disfressada el que suposà una inversió dels termes teatrals del temps de Shakespeare (on els actors eren sempre homes els quals, quan l’ocasió ho demanava, representaven els papers femenins). A més, aquesta representació no és casual sinó que fa referència directament a l’autodenominació de Hamlet com a una dona, una prostituta... Així gràcies a l’actriu caracteritzada d’home es fa present i visualment observable la dualitat del protagonista.

Un altre cas és el del Hamlet protagonitzat per Laurence Olivier l’any 1948 i premiat amb 5 Oscars de l’acadèmia de Hollywood. En aquesta versió el director y protagonista ens presenta un més que fosc i corrupte Elsinore on Hamlet s’ofega dins la seva pròpia tragèdia, és a dir, malgrat les seves dubtes i caràcter reflexiu es converteix, sense saber-ho, en el màxim responsable dels esdeveniments que acabaran amb ell.

I, finalment i com a tercera pel·lícula, relativament moderna, cal destacar la filmació del text complet i de quatre hores de durada feta l’any 1996 per Kennet Branagh on l’acció es trasllada al segle XIX. D’ella diuen és una de les més brillants representacions dels personatge.

Quant a les representacions teatrals que se n’han fet són encara més nombroses i variades que les cinematogràfiques encara que, les possibilitats que ofereix l’escena són més reduïdes que en el mitjà anterior. D’aquesta manera en parlarem de dues adaptacions recents fetes a Espanya, amb el simple propòsit de mostrar fins quin grau és possible l’originalitat en un text utilitzat a tantes ocasions que la novetat està en el retorn a la seva escenificació primitiva. La primera adaptació que citarem és la de Tomaz Pandur protagonitzada l’any 2009 per Blanca Portillo rescatant la idea de 1900 del Hamlet femení i situant-lo en una família nazi. La posada en escena és espectacular omplint d’aigua l’escenari i simplificant al màxim els decorats. La segona obra que esmentarem és la d’Oriol Brossi on se’ns presenta a un Hamlet histèric, nerviós i boig al contrari que en la primera on aquest es presentava més furiós i iracund.

En resum, a partir de l’obra de Shakespeare entrem en un univers d’adaptacions, reinterpretacions i versions variades les quals canvien l’ambientació, el text, la manera de presentar el protagonista, etc. Però en cap moment no varia l’essència que va voler captar el dramaturg, una història plena de clarobscurs, de contradiccions d’amor i d’odi configurant en un personatge els problemes de tota la humanitat.

Antoni Frau Ferriol.

Shakespeare, William. 2011 [1599-1601]. “Hamlet”. Vicens Vives. Barcelona.

Echazarreta, C y Romea, C. “Literatura universal a través del cine”, Horsoi editorial. 2006.

Modenessi, A. “Hamlet en el cine: breve catalogo de métodos varios para una locura”, dins La casa del tiempo IX, Universidad Autónoma de Madrid, 2007, Madrid.