L'amor de Hamlet.

L’amor a Hamlet és molt variat. Des de l’amor que sent Hamlet cap a Ofèlia, fins al que sent cap Hamlet pare. Entremig, hi apareix l’amor de Claudi cap a Gertrudis, que molts pensen que és real, però el que vertaderament li importava a ell era ser Rei de Dinamarca, quan ho ha aconseguit no es preocupa gaire d’ella, sinó que més bé està més interessat en acabar amb Hamlet. Quan és descobert, el seu desig de venjança augmenta fins al punt de ser capaç d’enverinar una espasa per així poder acabar amb més seguretat amb ell.

Per sobre de qualsevol altre, destaca l’amor entre Hamlet i Ofèlia; un amor malaltís, que acaba amb la mort d’ella ofegada en un riu. Ella es suïcida perquè creu que Hamlet no l’estima, que està boig i que no es capaç de saber el que volia. Quan ell se n’adona del que ha fet, no és capaç de contenir-se, i perd per complet el seny. Durant tota l’obra ell ha fet com si estàs boig, per amagar que sabia que el seu oncle havia mort el pare. Però quan arriba el moment de l’obra el que diu denota que sap ben bé el que fa i és conscient de què amb aquesta jugada que té planejada, Claudi serà descobert. El que la seva estimada Ofèlia no sap és que estava actuant. I per això, per creure que l’únic que vol Hamlet és desprestigiar al seu oncle, acaba per suïcidar-se. Durant tota l’obra ella intenta fer-li veure que l’estima, però ell és incapaç de veure-ho.

Un altre caire d’amor que apareix en l’obra és el que sent cap a la seva mare. És un amor incondicional, no pot deixar d’estimar-la per molt que sàpiga que s’ha casat amb el germà del seu espòs. No pot deixar d’estimar-la. Ella en canvi es casà amb Claudi pel bé de Dinamarca. Hi ha un moment en què pareix que s’enfada amb ella quan descobreix que Claudi ha assassinat al seu pare, però al final no és així. Sap, en el seu interior, que ella ho ha fet pel bé de tots. Hamlet inclòs.

Per una altra banda, hi apareix l’amor entre Hamlet i Horaci. Una amistat que perdura al llarg de tota l’obra, i que pel que es veu, ve de molt enrere. Es coneixen tant bé, que saben fins a quin punt poden dir-se coses sense fer-se mal l’un a l’altre. Saben quan és que l’altre necessita unes paraules d’afecte, o una renyada. Saben tant l’un de l’altre, que fa l’efecte que quan estan a escena, amb una mirada és suficient per entendre’s.

Marc Colom Hurtado.

SHAKESPEARE, William. Hamlet. Edició bilingüe de d’Institut Shakespearià dirigida per Manuel Conejero. Versió definitiva de Manuel Conejero i Jenaro Talens. Madrid, Edicions Càtedra, 1997